La Blanca Rodríguez defensa la seva tesi doctoral sobre l’envelliment biològic i el seu paper en l’Alzheimer

Blanca Rodríguez, investigadora del Grup de Genòmica del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), ha defensat la seva tesi doctoral titulada “El paper de l’envelliment biològic en el risc de la malaltia d’Alzheimer”. El seu treball s’ha centrat a entendre com la longitud dels telòmers, un marcador clau de l’envelliment biològic, influeix en la vulnerabilitat cerebral i en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer.

La Blanca es va incorporar al BBRC l’any 2020 després de graduar-se en Biomedicina Bàsica i Experimental a la Universitat de Sevilla i cursar un màster en Anàlisi de Dades Òmiques a la Universitat de Vic. Des de llavors, ha enfocat la seva recerca a estudiar com els processos sistèmics d’envelliment contribueixen al risc de desenvolupar la malaltia. 

Durant la seva tesi, ha adoptat un enfocament multidisciplinari per analitzar la relació entre la longitud dels telòmers en leucòcits sanguinis i diversos indicadors clínics, moleculars i de neuroimatge associats a les fases preclíniques de la malaltia d’Alzheimer. Els telòmers, formats per seqüències repetitives d’ADN situades als extrems dels cromosomes, protegeixen el nostre material genètic durant la divisió cel·lular. El seu escurçament progressiu amb l’edat limita la capacitat de les cèl·lules per dividir-se, fet que promou la senescència cel·lular i contribueix a l’envelliment dels teixits i òrgans.

L’estudi ha combinat dades de biomarcadors del líquid cefalorraquidi, proves cognitives i tècniques avançades d’imatge cerebral per explorar el possible paper causal de l’envelliment biològic en l’Alzheimer. 

Amb aquest enfocament innovador, la Blanca Rodríguez ha demostrat que una menor longitud telomèrica s’associa amb una major vulnerabilitat cerebral, un pitjor rendiment de memòria episòdica i nivells més elevats de biomarcadors relacionats amb la neurodegeneració. En conjunt, aquest treball contribueix a una visió més àmplia de la malaltia d’Alzheimer, destacant la necessitat de considerar els factors sistèmics d’envelliment com a part del procés patològic, i obre noves vies per a la recerca i la prevenció des de les primeres etapes de la vida.

Quines són les principals conclusions de la teva tesi?
La meva tesi se centra a comprendre com l’envelliment biològic, és a dir, els canvis funcionals i moleculars que es produeixen al nostre organisme amb el pas del temps, independentment de l’edat cronològica, influeix en la vulnerabilitat cerebral i en el risc de desenvolupar demència.

Ens hem centrat en concret en la longitud dels telòmers en leucòcits sanguinis com a marcador clau de l’envelliment biològic. Els nostres resultats mostren que una menor longitud telomèrica s’associa amb un major risc de desenvolupar demència, la qual cosa indica que fomentar un envelliment saludable podria ser una estratègia clau per prevenir aquesta malaltia.

Aquest risc elevat es manifesta a diferents nivells: per una banda, s’associa a una menor reserva cognitiva, i per altra, a escala molecular, es vincula amb nivells més elevats de biomarcadors relacionats amb la mort neuronal, la disfunció sinàptica i, especialment, amb processos de reactivitat glial i neuroinflamació.

En conjunt, aquests resultats reforcen la idea que l’Alzheimer no s’origina exclusivament al cervell, sinó que també està connectada amb l’envelliment global del cos.

Quines oportunitats obren aquests resultats en la recerca sobre l’Alzheimer?
Sabem que l’edat és el principal factor de risc per desenvolupar Alzheimer, però també sabem que no totes les persones envelleixen al mateix ritme ni amb les mateixes conseqüències. Els nostres resultats reforcen la necessitat d’abordar l’Alzheimer des d’una perspectiva sistèmica, on l’envelliment biològic no sigui només un context, sinó un actor actiu en el desenvolupament de la malaltia.

Adoptar aquest enfocament ens podria permetre ampliar la recerca de noves dianes terapèutiques, no només per frenar la progressió de la malaltia, sinó també per promoure un envelliment saludable i prevenir altres malalties relacionades amb l’edat.

A més, integrar diferents marcadors d’envelliment biològic podria ajudar-nos a identificar finestres d’intervenció més primerenques, abans que apareguin els símptomes clínics, i així dissenyar estratègies de prevenció més específiques i personalitzades, adaptades a la història vital i la vulnerabilitat individual de cada persona. Això seria clau per millorar la salut cerebral en les etapes més avançades de la vida i reduir la càrrega global de la malaltia.

Com afrontes la teva nova etapa com a investigadora postdoctoral? En quines línies de recerca t’agradaria aprofundir a partir d’ara?
Afronto aquesta nova etapa amb molta il·lusió i amb un gran compromís per continuar contribuint a la recerca en prevenció de l’Alzheimer. M’interessa especialment aprofundir en l’estudi de l’envelliment biològic, incorporant nous biomarcadors moleculars i sistèmics que ens permetin entendre amb més precisió com envelleix l’organisme i com aquest procés impacta en la salut cerebral.

Vull centrar-me, en particular, en l’envelliment del sistema immunitari i en els processos inflamatoris crònics, que podrien tenir un paper clau en les fases més inicials de l’Alzheimer, i complementar així els enfocaments actuals més centrats exclusivament en la patologia cerebral.

A més, m’agradaria integrar en aquesta recerca factors socials i potencialment modificables, com la inseguretat econòmica o l’estrès crònic, que sabem que poden accelerar l’envelliment biològic i augmentar la vulnerabilitat a desenvolupar la malaltia.