Vés al contingut
11 febr. | 2022

La FPM i el BBRC, amb el Dia internacional de la dona i la nena en la ciència

Des de la Fundació Pasqual Maragall i el Barcelonaβeta Brain Research Center, ens sumen a la celebració del Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència l’11 de febrer, que va ser declarat l’any 2015 per l'Assemblea General de Nacions Unides. Des de llavors, s’han dut a terme diverses iniciatives per tal de visibilitzar a la dona en el camp de la ciència i eliminar els estereotips de gènere dins aquest àmbit. Enguany, tres dones que treballen en l’àmbit de la recerca en el BBRC expliquen com va néixer el seu interès per la ciència, com veuen la situació de les dones en el món científic i quina és la seva tasca a la nostra entitat. La Blanca Rodríguez, la Paula Ortiz i la Tania Menchón comparteixen la seva experiència i les seves opinions en un dia tan rellevant per destacar el paper essencial de totes les dones que treballen en l’àmbit tecnològic i científic per un futur millor. A més, la Natàlia Vilor, investigadora del BBRC, participa el mateix dia 11 en un col·loqui al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona que reuneix a quatre dones investigadores de Barcelona de perfils diferents que compartiran les seves vivències i les dificultats que troben les dones per desenvolupar-se en el món de la recerca. 


Com va sorgir el teu interès per la ciència? 

Blanca Rodríguez, investigadora predoctoral: El meu primer contacte amb la ciència va passar durant la infantesa, gairebé accidentalment, fent passejades pel camp. En una d'aquestes passejades recordo trobar, molt sorpresa, restes de petxines marines fossilitzades entre el terreny blanquinós. Quan els meus pares em van explicar per què hi havia petxines a Sevilla si no teníem platja a prop, em vaig quedar totalment fascinada. A dia d'avui, m'adono de com agraeixo haver rebut una educació adaptada als meus interessos, que fomentés la meva curiositat i creativitat, malgrat haver nascut nena i en una família totalment allunyada del món científic. Així, els meus pares em van ensenyar a estimar i admirar la ciència perquè era l'eina responsable de brindar respostes als meus dubtes existencials. Aquest interès es va alimentar més tard, durant l'adolescència, en adonar-me que la ciència pot no només servir com a eina per comprendre el món que t'envolta sinó també per transformar-lo. És precisament aquest servei a la societat i, sobretot, a les persones en els seus moments més vulnerables, el que va fer que em decantés per la investigació biomèdica.


Paula Ortiz, Lab Manager i tècnica laboratori: Des de petita he sigut “més de ciències que de lletres”, i recordo fins i tot tenir un microscopi de joguina a casa! Però el meu interès real es va desenvolupar durant el batxillerat. Vaig escollir el batxillerat científic i cursar l’assignatura de biologia va ser el que em va motivar de debò a seguir amb aquest camí. Vaig aprendre un munt de coses que m’interessaven i amb el Treball de Recerca vaig tenir el primer contacte amb el mètode científic i, alhora, vaig tenir l’oportunitat de visitar centres de recerca i veure en què podia consistir una carrera científica. 

Tania Menchón, coordinadora d’Infermeria: Tinc vocació infermera des de sempre, d’aquí surt la meva necessitat de viure i prendre part de les Ciències de la Salut. Des de ben petita, he sentit l’impuls de tenir cura i ajudar a la resta i penso que sempre he tingut el neguit per saber que hi havia darrere de les coses i per intentar buscar solucions.  

 

Quines persones o models t’han inspirat a seguir una carrera científica? 

Blanca Rodríguez, investigadora predoctoral: Va ser el diagnòstic de demència al meu avi matern el que em va animar a voler fer servir la meva curiositat per millorar la vida de la gent. No podia entendre com era possible que la ciència, que m'havia ajudat a comprendre tantes coses, ara no sabés explicar-me perquè el meu avi ja no reconeixia les cares de les seves filles o nétes. Per això vaig decidir que volia comprendre com funciona el nostre cervell i investigar la malaltia d'Alzheimer i d'altres demències. Em va animar a saber que podia participar jo mateixa, juntament amb altres científics i científiques, per donar respostes a les preguntes que es fa la gent. A dia d'avui, m'animen a seguir perseguint aquest somni les meves mentores al BBRC, la Natàlia Vilor-Tejedor i la Marta Crous-Bou, que m'inspiren enormement amb la seva passió i compromís diaris pel projecte d'un futur sense Alzheimer.

Paula Ortiz, Lab Manager i tècnica laboratori: És una mica difícil parlar de “referents” perquè sembla que haguem de buscar grans noms d’altres èpoques, i crec que és important valorar l’actualitat i la gent que està avui en dia treballant. Per posar un exemple, em sembla súper interessant la feina d’Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna (guanyadores del Nobel de Química 2020), i és un tema de màxima actualitat. Però a l’hora d’inspirar-me per a seguir una carrera científica, en el meu cas s’ha basat més en la gent amb qui m’he creuat en el meu dia a dia. Mentre realitzava la meva tesi doctoral vaig tenir la sort de treballar amb moltes dones en diferents moments de les seves vides professionals, des de companyes a la meva mateixa etapa, fins a postdocs i investigadores líders dels seus propis grups. En tots els casos han sigut persones amb excel·lent formació, motivades per la seva feina i lluitadores per seguir avançant, i crec que és en aquesta quotidianitat on acabes buscant models per a orientar la teva carrera.

Tania Menchón, coordinadora d’Infermeria: Totes les dones de la meva família formen part, d’una o una altra manera, del món de les ciències de la salut i estic segura que això m’ha impulsat a voler formar part de manera activa. Treballar a la Fundació m’ha donat una perspectiva que  ha augmentat la meva motivació científica. Viure la ciència des de dins és molt enriquidor. 


Ens pots explicar quina és la teva tasca en el BBRC i com vius tu el món de la ciència?

Blanca Rodríguez, investigadora predoctoral: La meva feina al BBRC se centra a estudiar com l'envelliment biològic pot augmentar el risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer. Per això fem servir la “longitud dels telòmers” com a biomarcador de l'envelliment. Els telòmers són unes estructures que es troben als extrems dels nostres cromosomes i que sabem que s'escurcen amb l'edat a una velocitat similar a tots els teixits del cos. A més, sabem que el seu escurçament està relacionat amb un risc més gran a desenvolupar malalties relacionades amb l'envelliment, entre elles un risc més gran a desenvolupar la malaltia d'Alzheimer. No obstant això, encara no es coneixen els mecanismes moleculars que expliquen aquest augment en el risc. Per aquest motiu, part del meu treball se centra a estudiar com es relaciona la longitud dels telòmers amb el rendiment cognitiu, l'estructura cerebral i altres biomarcadors associats a la malaltia d'Alzheimer.

Paula Ortiz, Lab Manager i tècnica laboratori: Dins el BBRC, m’encarrego d’organitzar el laboratori, el seu material i les tasques que s’hi duen a terme. Actualment, ens estem preparant per engegar tots els estudis que realitzarem amb la nova maquinària que serà l’equipament del laboratori per a la detecció precoç de l’Alzheimer actualment en construcció. Per a mi, el món de la ciència és apassionant perquè et desperta la curiositat cada dia. Sempre hi ha diferents projectes en moviment i cada dia sorgeixen noves idees per explorar, així que mai es torna avorrit.

Tania Menchón, coordinadora d’Infermeria: En el BBRC, sóc la coordinadora de l’equip d’infermeria i la responsable de la gestió de les mostres biològiques resultants dels nostres estudis. El meu lloc de treball em dona una perspectiva diferent a la que podem tenir en un primer moment quan pensem en ciència, atès que visc la ciència des de dues bandes: la primera, des dels ulls de les persones que, voluntàriament, participen en els nostres estudis; i, la segona, en el tracte amb investigadors que fan recerca a partir de les mostres obtingudes. 
Això em dona una triple possibilitat de tenir cura dels altres, una directa amb el tracte amb els participants i dos més indirectes, la de la gestió de les mostres biològiques i el fet de formar part activament d’un projecte que pot ajudar a vèncer l’Alzheimer. 
 

Quins passos creus que hem de prendre com a societat per fomentar l'equitat en el món científic? 

Blanca Rodríguez, investigadora predoctoral: El camí comença per assegurar l'accés a una educació pública de qualitat i feminista a través de la qual totes les nenes, sense importar-ne l'origen, tinguin l'oportunitat de sentir-se representades dins del món científic i conèixer el treball d'altres dones científiques que han fet història com Elisabeth Blackburn, Margarita Sales o María Blasco. També els més grans hem d'esforçar-nos per reeducar-nos en valors i això passa primer per desaprendre rols i prejudicis. Només mitjançant aquest esforç col·lectiu aconseguirem no només que més nenes decideixin dedicar-se a la ciència sinó també que, quan ho facin, se segueixin sentint valorades i cuidades dins aquest món.


Paula Ortiz, Lab Manager i tècnica laboratori: Crec que és important garantir la visibilitat i la representació de les dones en el món científic, en tots els nivells. En el dia a dia, et trobes moltes dones en posicions de diferents tipus, però és cert que la majoria de “cares visibles” o posicions de més responsabilitat estan ocupades per homes, i això projecta una imatge d’inaccessibilitat que fa que les noies dubtem més a l’hora d’entrar-hi. Però també en coses més bàsiques, com per exemple a nivell infantil, no enfocar les joguines o els dibuixos de temàtica científica o tecnològica com si fossin coses només per a nens. Les nenes també s’hi han de veure representades per desenvolupar interès per aquestes àrees.


Tania Menchón, coordinadora d’Infermeria: Es un camí llarg però no impossible. Fomentar i donar suport a la participació de les dones en ciència, i eliminar els estereotips d’home i dona des de la infància, crec que ajudaria molt a que les dones que tinguin els neguits i il·lusió de fer ciència no ho tinguin tan complicat.