La fragmentació del son altera l’estructura cerebral, especialment en dones

Dormir malament pot afectar el cervell molt abans que apareguin els primers senyals d’Alzheimer. Un nou estudi del projecte ALFASleep, liderat pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, i en col·laboració amb la Fundació “la Caixa”, revela que tenir un son de poca qualitat, amb major fragmentació, s’associa amb canvis estructurals del cervell en regions vulnerables a la malaltia d'Alzheimer, en persones sense deteriorament cognitiu i independentment de la presència de patologia Alzheimer.

La investigació, publicada a la revista Alzheimer’s & Dementia, destaca per la seva robustesa metodològica, realitzant un monitoratge objectiu del son i avaluacions cerebrals multimodals, incloent-hi biomarcadors de líquid cefalorraquidi (LCR) i imatges de ressonància magnètica. 

L'estudi ha estat dirigit per la Dra. Laura Stankeviciute, primera autora de la investigació i el Dr. Oriol Grau, líder del Grup de Recerca Clínica i en Factors de Risc per Malalties Neurodegeneratives del BBRC. Les troballes reforcen l'evidència creixent que la manca de son pot comprometre l'estructura cerebral independentment de la patologia clàssica de la malaltia d'Alzheimer, i les dones mostren una major susceptibilitat a aquests efectes.

“Els trastorns del son són una característica comuna de l'envelliment i són encara més pronunciats en persones amb malaltia d'Alzheimer. Els resultats d'aquest estudi no només donen suport a descobriments previs, sinó que també revelen un patró particularment destacable: hem observat canvis mesurables en l'estructura cerebral que es produeixen independentment dels biomarcadors clàssics de l'Alzheimer. Això suggereix que la fragmentació del son pot contribuir a alteracions cerebrals relacionades amb la malaltia a través de vies que no s'expliquen únicament per la patologia establerta”, explica Dr. Oriol Grau.

Un estudi que destaca per la seva robustesa metodològica

L'estudi va incloure 171 adults cognitivament sans, la majoria amb un major risc de patir Alzheimer, de la cohort ALFA+, que forma part de l'estudi ALFA del BBRC, impulsat per la Fundació "la Caixa". A diferència d'estudis anteriors que es basaven en informes subjectius, aquesta investigació va utilitzar l'actígraf, un dispositiu no invasiu que rastreja els patrons de son en el seu entorn habitual durant períodes de fins a dues setmanes, proporcionant una avaluació més precisa. 

Els participants també van ser avaluats amb ressonància magnètica cerebral i anàlisis de líquid cefalorraquidi per mesurar les proteïnes amiloide i tau, principals biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer. L’ús combinat de biomarcadors objectius de son i proves biomèdiques ha permès a l’equip investigador aïllar el paper independent dels trastorns del son en relació amb els canvis cerebrals.

Mitjançant l'actigrafia, els investigadors van descobrir que una menor eficiència del son i una major fragmentació s'associaven amb un gruix cortical reduït al lòbul temporal medial, entre altres àrees que se solen veure afectades al principi de la malaltia d'Alzheimer. Aquests patrons van ser especialment pronunciats en les dones, que, tot i dormir més temps de mitjana, van mostrar un vincle més fort entre el son fragmentat i les regions cerebrals més primes.

Implicacions per a la salut cerebral i la prevenció

Aquesta troballa s’afegeix a un conjunt creixent de proves que suggereixen que una qualitat del son deficient és un factor de risc modificable per als canvis cerebrals relacionats amb l'envelliment i la neurodegeneració. L'estudi suggereix que monitorar i millorar el son a l'edat mitjana i a la vellesa podria ajudar a protegir el cervell, fins i tot en individus que encara no mostren signes d'Alzheimer. Els efectes més forts observats en les dones destaquen encara més la necessitat de fer recerca específica per sexe i estratègies de prevenció precoç.

“És important destacar que el nostre estudi és un dels primers a demostrar que els efectes d'una mala qualitat de son mesurada objectivament difereixen segons el sexe, i que les dones mostren una major vulnerabilitat. Com que les dones tenen un risc més elevat de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer al llarg de la vida, identificar factors modificables com el son que poden ser la causa dels canvis neurobiològics primerencs és un pas fonamental per millorar la predicció del risc i orientar estratègies de prevenció més específiques”, destaca la Dra. Laura Stankeviciute.

Tot i que encara no es pot confirmar la causalitat, l'estudi dona suport a un conjunt creixent d'evidències que posicionen el son com a marcador i possible impulsor de la neurodegeneració. Calen estudis longitudinals i d'intervenció per aclarir si millorar el son pot ajudar a mitigar la vulnerabilitat cerebral i reduir el risc a llarg termini de deteriorament cognitiu.

Referència bibliogràfica

Stankeviciute L, Tort-Colet N, Fernández-Arcos A, Sánchez-Benavides G, Minguillón C, Fauria K, Holst SC, Garcés P, Mueggler T, Zetterberg H, Blennow K, Iranzo Á, Suárez-Calvet M, Gispert JD, Molinuevo JL, Grau-Rivera O; ALFA Study. Associations between objective sleep metrics and brain structure in cognitively unimpaired adults: interactions with sex and Alzheimer's biomarkers. Alzheimers Dement. 2025 Jun;21(6):e70353. doi: 10.1002/alz.70353. PMID: 40566790; PMCID: PMC12198473.

Sobre el projecte ALFASleep

L'objectiu del projecte ALFASleep és caracteritzar els patrons de son amb mesures subjectives i objectives en adults de mitjana edat sense deteriorament cognitiu i amb un major risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer en el futur, i relacionar-los amb biomarcadors i dades de neuroimatge d'última generació. Gràcies al seu enfocament multimodal i a la cohort de participants a l'estudi, enriquida amb factors de risc, el projecte contribuirà a la comprensió dels mecanismes subjacents a l'associació entre el son i el deteriorament cognitiu. Així doncs, el projecte pretén desenvolupar biomarcadors no invasius i estratègies preventives dirigides al son. ALFASleep compta amb la participació de 200 persones de la cohort ALFA+.