La Fundació Pasqual Maragall impulsa GLIA 1, un viatge més enllà de les neurones

Després de dècades centrant la recerca en les neurones i en l'acumulació de les proteïnes amiloide i tau, la Fundació Pasqual Maragall obre una nova frontera en l’abordatge de l’Alzheimer amb l’impuls de GLIA 1. El projecte, liderat per la Dra. Gemma Salvadó, cap del grup de Neuroimatge del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació, és el primer a Espanya i pioner al món a explorar la micrògliai l’astròglia, dos tipus cel·lulars clau per al funcionament i la defensa del cervell que permetran entendre el paper de la neuroimflamació en l’evolució de la malaltia.

Aquestes cèl·lules han quedat durant molt de temps en un segon pla en l'estudi de l'Alzheimer. Tanmateix, ja en els primers casos descrits per Alois Alzheimer s'observaven cèl·lules no neuronals que reaccionaven al voltant de les plaques d'amiloide. Ara, gràcies a les noves tecnologies de neuroimatge, GLIA 1 vol recuperar aquella intuïció i situar aquestes cèl·lules al centre de la recerca. “Aquestes cèl·lules de defensa poden tenir un paper clau en com respon el cervell a l’acumulació de la patologia”, afirma Salvadó. 

Observar el cervell com no s'havia fet fins ara 

Per primera vegada a Espanya, s'utilitzarà un nou traçador PET que permetrà observar l'activació de la micròglia i l'astròglia en persones vives. L'estudi analitzarà la resposta d'aquestes cèl·lules en persones cognitivament sanes i en persones en diferents fases de la malaltia. L'objectiu és entendre millor el paper de la neuroinflamació i avançar cap a una medicina més precisa. D'una banda, es vol millorar la capacitat de predir qui progressarà, quan i a quina velocitat. De l'altra, es volen identificar noves dianes terapèutiques, és a dir, nous punts sobre els quals puguin actuar futurs fàrmacs.

“Veiem que quan comença a acumular-se la proteïna beta-amiloide, aquestes cèl·lules es posen en mode defensa i s'activen. Les trobem al voltant de les plaques i les compacten”, explica la investigadora. La beta-amiloide és una proteïna que s'acumula al cervell formant plaques, un dels senyals característics de l'Alzheimer. La resposta d'aquestes cèl·lules és, en un principi, protectora. Però si es perllonga en el temps, pot generar un procés inflamatori continu que acaba danyant les neurones i la comunicació entre elles.

Una «càmera» dins del cervell 

L'estudi utilitzarà la tomografia per emissió de positrons (PET), una tècnica de neuroimatge que permet observar processos biològics que tenen lloc al cervell. Per fer la prova, s’administrarà a les persones participants una petita quantitat d’un traçador radioactiu que viatja fins al cervell i s’uneix a proteïnes associades a l’activació de la micròglia i l’astròglia. Això permetrà a l'equip investigador detectar i quantificar la neuroinflamació des de fora i sense procediments invasius, i identificar en quines regions del cervell es concentra aquesta activació i amb quina intensitat.

Les imatges es compararan amb altres biomarcadors, que són indicadors biològics que permeten detectar canvis al cervell. L'objectiu és caracteritzar millor els perfils de risc i establir com aquests senyals inflamatoris es relacionen amb les etapes inicials de la malaltia. “Esperem entendre millor per què aquesta malaltia és tan heterogènia, per poder caracteritzar millor qui respondrà millor a un tractament”, afegeix Salvadó.

L'estudi va començar abans de l'estiu amb una trentena de participants de les cohorts ALFA i Beta-AARC del BBRC, i té l'objectiu d'arribar, com a mínim, a 80. Compta amb l'aprovació de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) i amb el finançament de l'Institut de Salut Carlos III i de fons europeus.

El projecte s'alimenta del compromís d'una comunitat de persones participants. Una d'elles és Laura Sirerol, de 70 anys, que forma part de la cohort ALFA, un estudi amb més de 2.700 persones voluntàries impulsat amb el suport de la Fundació ”la Caixa”. Sirerol ja s'ha sotmès a proves neuropsicològiques, ressonàncies magnètiques, una punció lumbar i una PET. ”Les coses no avancen si no aportes el teu granet de sorra”, assegura.

Una campanya per accelerar la recerca 

Per fer possible aquest nou pas en la recerca, la Fundació activa una campanya de donatius que té com a objectiu recaptar 250.000€. Més del 60% dels recursos de la Fundació prové de socis i sòcies, mecenes i donants, una base social que supera les 120.000 persones. Les persones que vulguin col·laborar poden fer-ho a través del següent enllaç o al telèfon gratuït 900 545 545. Els donatius tenen una desgravació del 80% dels primers 250 € i del 40% de la resta.

El coneixement que generi GLIA 1 podria contribuir a trobar tractaments més eficaços o que es puguin combinar amb els primers fàrmacs aprovats per alentir el curs de la malaltia. Amb aquest projecte, la Fundació reforça el seu compromís amb una recerca que ens acosta a un futur sense Alzheimer.

Més informació a la web: https://mesenlladelesneurones.org/