Un estudi relaciona l’estat del locus coeruleus amb la qualitat del son profund en l’envelliment i en la malaltia d’Alzheimer

El treball, publicat a la revista Alzheimer’s & Dementia, ha identificat que la integritat del locus coeruleus, una estructura del tronc cerebral implicada en la regulació del cicle vigília-son, s’associa a una millor qualitat del son profund en persones sanes i en pacients al llarg de la malaltia d’Alzheimer. Els resultats també apunten diferències entre sexes i la participació de factors vasculars cerebrals. 

El locus coeruleus, una petita regió del tronc cerebral clau en el control del cicle son-vigília, és de les primeres zones on s’acumula tau en l’Alzheimer. Per això, estudiar-ne la integritat pot ajudar a detectar i entendre canvis molt inicials de la malaltia.

L’estudi ha estat coordinat per Neus Falgàs, primera autora, investigadora del grup Malaltia d'Alzheimer i altres trastorns cognitius l’IDIBAPS i membre de la Unitat d’Alzheimer i altres trastorns cognitius del Clínic, i Raquel Sánchez-Valle, directora mèdica del Clínic, cap del grup de recerca i darrera autora del treball. La Dra. Núria Tort-Colet, segona autora i investigadora postdoctoral al BBRC, va liderar l'anàlisi de les dades de son en estreta col·laboració amb Neus Falgàs.

La malaltia d’Alzheimer i les alteracions del son

La malaltia d’Alzheimer és un trastorn neurodegeneratiu progressiu que afecta la memòria i altres funcions cognitives. Un dels símptomes freqüents són les alteracions del son, especialment la disminució del son d’ones lentes, la fase de descans més profunda i reparadora, fonamental per a processos de memòria i la salut cerebral. Fins ara, només estudis preclínics, com ara en models animals, havien suggerit que el locus coeruleus tenia un rol en la regulació del son profund mitjançant la producció de noradrenalina.

En estudis previs, el Clínic-IDIBAPS ja havia mostrat que l’estat d’aquest nucli s’associa a la severitat de símptomes neuropsiquiàtrics —incloent problemes de son. En aquest estudi, han anat un pas més enllà, analitzant paràmetres específics del son profund.

La relació entre son profund, estructura cerebral i factors vasculars

Per comprendre com s’articulen aquests elements, l’equip investigador va analitzar l’activitat cerebral nocturna (polisomnograma), de 58 participants (persones sanes, amb deteriorament cognitiu lleu i demència degut amalaltia d’ Alzheimer) i la va posar en relació amb marcadors obtinguts mitjançant tècniques de neuroimatge i biomarcadors. Aquest enfocament integrat va permetre estudiar, alhora, la qualitat del son, l’estat del locus coeruleus i diversos indicadors de salut vascular i glinfàtica (sistema de drenatge/neteja del cervell).

Els resultats mostren que les persones amb un locus coeruleus més ben preservat presentaven una activitat més alta d’ones lentes, senyal inequívoc d’un son profund de millor qualitat. “Aquesta relació es mostrava particularment intensa en dones, un fet que apunta a possibles diferències biològiques o hormonals en la regulació del son”, explica Neus Falgàs.

D’altra banda, es va observar que una major presència d’espais perivasculars als ganglis basals, un marcador relacionat amb la salut vascular cerebral, s’associava a una reducció de l’activitat d’ones lentes. Aquesta combinació de dades posa de manifest que el son profund pot veure’s influït tant per l’estat de les estructures responsables de la regulació del son com per la salut dels vasos sanguinis cerebrals.

"L'anàlisi detallada del son ens va permetre quantificar de manera objectiva i no invasiva la qualitat del son profund, més enllà de les fases de son", explica la Dra. Núria Tort-Colet. "El son té un paper clau en el funcionament cerebral i pot ser un indicador clínic rellevant en la malaltia d'Alzheimer."

Perspectives de futur

Segons el grup investigador, aquests resultats reforcen la importància del son profund en la salut cerebral i apunten que la interacció entre el locus coeruleus, els factors vasculars i el sexe pot influir en l’evolució de la malaltia d’Alzheimer.

Calen estudis longitudinals per determinar si preservar la funció del locus coeruleus o millorar la salut vascular pot ajudar a mantenir la qualitat del son i, potencialment, modular el curs de la malaltia.

Esperit col·laboratiu

El treball és fruit de la col·laboració entre equips de la Unitat d’Alzheimer i altres Trastorns Cognitius, la Secció de Proves Funcionals i la Unitat de Patologia Vascular Cerebral del Servei de Neurologia, amb el suport de la Plataforma de Neuroimatge de l’IDIBAPS. Des del BBRC, hem contribuït activament a l’anàlisi de dades i a la interpretació dels resultats, reforçant el nostre compromís amb la recerca translacional i la comprensió dels mecanismes que intervenen en l’envelliment cerebral i la malaltia d’Alzheimer. També hi ha participat col·laboradors com la Mayo Clinic Florida. 

Referència de l'estudi:

Falgàs N, Tort-Colet N, Martín-Sobrino I, Mayà G, Peña-González M, Rudilosso S, Gaig C, Bosch B, Arqueros A, Pérez-Millan A, Tort-Merino A, Fernández-Villullas G, Piñol-Ripoll G, Balasa M, Lladó A, Ruiz MM, Muñoz-Moreno E, Grau-Rivera O, Iranzo A, Grinberg LT, Sánchez-Valle R. Relationship between locus coeruleus and slow-wave sleep in aging and Alzheimer's disease. Alzheimers Dement. 2026 Feb;22(2):e71183. https://doi.org/10.1002/alz.71183