Analitzem la relació entre l'historial reproductiu i les etapes preclíniques de la malaltia d'Alzheimer

L'Alzheimer afecta les dones de manera desproporcionada (dos de cada tres diagnòstics), cosa que impulsa la ciència a investigar l'impacte de variables exclusivament femenines en la malaltia, com l'historial reproductiu. 

De fet, l'embaràs provoca profunds canvis hormonals, immunitaris i fins i tot cerebrals, que arriben a modificar l'hipocamp, una regió cerebral clau per a la memòria i una de les primeres afectades per l'Alzheimer. A causa d'aquestes altes demandes fisiològiques, la gestació podria influir en els processos d'envelliment i ajudar a explicar algunes de les diferències entre homes i dones en el desenvolupament de la malaltia. 

En aquest context, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, ha liderat un estudi que analitza la relació entre l'historial reproductiu i diversos biomarcadors primerencs específics de la malaltia d'Alzheimer en dones postmenopàusiques al llarg del temps. 

El treball, publicat a la revista Neurology, es va dur a terme amb dades de 254 dones participants de la cohort ALFA+, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, i constitueix una de les primeres investigacions que estudien conjuntament aquesta relació durant les fases preclíniques de la malaltia. Aquesta cohort fa un seguiment de persones voluntàries sense deteriorament cognitiu, la majoria de les quals són descendents de primer grau d'una persona amb Alzheimer. Es tracta, per tant, d’una població enriquida en factors de risc de la malaltia.

A diferència de treballs previs, aquesta investigació no es limita a analitzar la relació entre l'historial reproductiu i l'evolució cognitiva. També incorpora biomarcadors crucials i essencials de l'Alzheimer, com l'acumulació cerebral de β-amiloide i el volum de l'hipocamp. D'una banda, la β-amiloide és una de les proteïnes característiques de la malaltia i pot començar a acumular-se al cervell dècades abans que apareguin els primers símptomes. D'altra banda, la reducció del volum de l'hipocamp és un dels marcadors estructurals més utilitzats per avaluar-ne la progressió. Per tot això, les fases preclíniques són una finestra especialment valuosa per investigar quins factors o variables poden influir en la trajectòria dels processos biològics associats a la malaltia d'Alzheimer.

La investigació suggereix que, només en dones que presentaven una elevada acumulació cerebral de β-amiloide, el nombre de parts podria estar relacionat amb l'evolució de determinats marcadors cerebrals al llarg del temps. Aquesta associació no es va observar en les participants sense patologia amiloide.

«Aquests resultats no indiquen que tenir fills augmenti el risc de desenvolupar Alzheimer», explica Clara Gallay, estudiant de doctorat del BBRC i primera autora de l’estudi. «El que observem és que el nombre de parts podria influir en com evolucionen determinats canvis cerebrals quan la patologia ja és present, tot i que encara cal molta més investigació per comprendre els mecanismes implicats».

En conjunt, aquests resultats suggereixen que l'historial reproductiu relacionat amb la gestació podria interactuar amb certs canvis cerebrals que es produeixen en les primeres etapes de la malaltia d'Alzheimer, la qual cosa reforça la importància d'incorporar factors específics relacionats amb les dones en la investigació sobre la prevenció i la detecció precoç de la malaltia.

«Aquests resultats són preliminars i requereixen confirmació en cohorts més grans», explica la Dra. Anna Brugulat, investigadora postdoctoral al BBRC i autora de correspondència de l'estudi. «Per poder establir causalitat, necessitem més estudis amb mides de mostra més grans, mesuraments hormonals directes i seguiments més llargs. Aquest és només el primer pas, però estem convençudes que entendre millor el paper dels factors reproductius en les primeres etapes de l'Alzheimer és essencial per avançar cap a estratègies de prevenció més personalitzades».

Una línia de recerca pionera i prometedora

La importància científica de l'estudi és significativa. Són poques les investigacions que han explorat la relació entre el nombre de parts i la funció cognitiva, incloent-hi biomarcadors específics de l'Alzheimer; de fet, segons l'estat actual de la qüestió, només dos estudis anteriors han abordat aquesta qüestió des d'aquesta perspectiva.

El treball representa, a més, la primera publicació en aquesta línia de recerca al Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) i marca l'inici d'un programa de treball destinat a entendre millor com l'historial reproductiu i altres variables específiques de les dones poden influir en els processos cerebrals durant les etapes inicials de la malaltia. Les hipòtesis inclouen factors biològics, com ara els canvis hormonals acumulats durant els embarassos, així com també aspectes socials o d'estil de vida relacionats amb la criança. 

Identificar les variables que influeixen en la trajectòria cognitiva de les dones és clau per superar la bretxa històrica de recerca en salut cerebral femenina. Aconseguir-ho a les etapes inicials de la malaltia d'Alzheimer, quan encara hi ha oportunitat d'intervenir-hi, contribuirà de manera decisiva a optimitzar el diagnòstic precoç i a consolidar una medicina més precisa i personalitzada en el futur. 

Artícle de referència: Gallay, C., Soldevila-Domenech, N., López-Martos, D., Sanchez-Benavides, G., Huguet, J., Suárez-Calvet, M., Gispert, J. D., Salvadó, G., Sundermann, E. E., Grau-Rivera, O., Brugulat-Serrat, A., & ALFA study. (2026). Effect of parity and β-amyloid on cognition and hippocampal volume in postmenopausal women. Neurology®, 107, e218153. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000218153