Com influeix l’entorn en l’envelliment biològic cerebral

L’edat biològica del cervell es pot accelerar o alentir segons les condicions ambientals acumulades en què viuen les persones, i l’efecte combinat d’aquestes condicions és molt més potent que qualsevol factor analitzat de manera aïllada. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi internacional liderat pel Dr. Agustín Ibáñez, col·laborador del BarcelonaBeta Brain Research Centre (BBRC). Publicat a Nature Medicine, l’estudi va analitzar dades de neuroimatge i informació ambiental de 18.701 persones de 34 països, fet que el converteix en una de les investigacions globals més completes sobre l’envelliment cerebral fins ara.

L’estudi es basa en el concepte d’exposoma, és a dir, el conjunt d’exposicions ambientals que una persona acumula al llarg de la vida, des de la contaminació atmosfèrica i la variabilitat climàtica fins a la desigualtat socioeconòmica i la fortalesa de les institucions democràtiques. L’equip investigador va quantificar 73 indicadors a escala de país, tant de l’exposoma físic (contaminació, temperatures extremes, manca d’espais verds) com de l’exposoma social (pobresa, desigualtat, particpació en la vida cívica limitada), i van examinar com tots aquests factors, en conjunt, modulen el ritme d’envelliment del cervell.

Segons Agustín Ibáñez, investigador principal i autor de correspondència, “volíem comprovar si els efectes combinats i sindèmics de les exposicions ambientals expliquen millor la variabilitat en l’envelliment cerebral entre poblacions que no pas les exposicions individuals o els diagnòstics clínics considerats per separat”.

Per mesurar l’envelliment cerebral, els investigadors van utilitzar rellotges cerebrals, models computacionals que estimen l’edat biològica del cervell a partir de dades de neuroimatge i la comparen amb l’edat cronològica de la persona. La diferència entre totes dues, coneguda com a “Brain Age Gap” (difèrencia d’edat cerebral), reflecteix fins a quin punt el cervell d’un individu envelleix més ràpidament o més lentament del que seria esperable.

Quan es van modelitzar conjuntament, les exposicions ambientals van explicar fins a 15 vegades més variabilitat en l’envelliment cerebral que qualsevol factor individual per si sol, i el seu efecte acumulatiu va superar el de diagnòstics clínics com la malaltia d’Alzheimer o la demència frontotemporal. Les exposicions físiques es van associar principalment a canvis estructurals en regions cerebrals relacionades amb la memòria i la regulació emocional, mentre que les exposicions socials van mostrar una relació més forta amb alteracions funcionals en xarxes implicades en la cognició i el control executiu.

La contribució del BBRC: dades de l’estudi ALFA+

El BBRC va contribuir a aquest estudi global amb dades de l’estudi ALFA+, una cohort longitudinal d’adults cognitivament sans amb un risc genètic elevat de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, impulsat per la fundació “la Caixa”. 

Les dades aportades incloïen ressonància magnètica estructural i anatòmica d’alta resolució, així com ressonància magnètica funcional en repòs, una tècnica que capta l’activitat espontània del cervell en estat de repòs i permet caracteritzar grans xarxes funcionals cerebrals. A més, el conjunt de dades d’ALFA+ va aportar variables contextuals com l’estatus socioeconòmic, el nivell educatiu i el genotip APOE, factors clau per entendre la intersecció entre el risc biològic i l’exposició ambiental.

Referència bibliogràfica: Legaz, A., Moguilner, S., Barttfeld, P. et al. The exposome of brain aging across 34 countries. Nat Med (2026). https://doi.org/10.1038/s41591-026-04302-z