La recerca en biomarcadors en sang està transformant el panorama del diagnòstic de les demències. En comparació amb tècniques més complexes i costoses, com la PET o l’anàlisi del líquid cefaloraquidi, les proves sanguínies obren la porta a eines més accessibles i escalables, amb un potencial especialment rellevant en regions on l’accés a infraestructura especialitzada és limitat.
En aquest context, s’ha publicat a Nature Aging un estudi multicèntric que aporta evidència clau. El seu objectiu és abordar un repte prioritari per a la comunitat científica: comprovar que aquests biomarcadors mantenen la seua fiabilitat més enllà de les cohorts tradicionals, majoritàriament europees i nord-americanes. Això és essencial per garantir-ne l’aplicabilitat clínica en poblacions diverses.
L’estudi, co-liderat pel Dr Agustín Ibáñez, col·laborador del BBRC i autor de correspondència, i per la Dra Claudia Duran-Aniotz, amb la participació de la Dra Marta del Campo, directora de la Plataforma de Biomarcadors en Fluids del BBRC, i del Dr Marc Suárez-Calvet, líder del grup de Biomarcadors en Fluids i Neurologia Translacional del centre, ha avaluat biomarcadors plasmàtics en 605 participants procedents de sis països llatinoamericans, incorporant una àmplia variabilitat genètica, ambiental i sociocultural.
La recerca es basa en el marc AT(N), un sistema que organitza els biomarcadors segons tres grans processos biològics implicats en la malaltia d’Alzheimer: la “A” fa referència a marcadors de beta-amiloide, la “T” a marcadors de patologia tau, i la “(N)” a marcadors de neurodegeneració o lesió neuronal.
En aquest estudi, els autors van avaluar biomarcadors en sang alineats amb aquest model, com el quocient Aβ42/Aβ40, la tau fosforilada (p-tau217 i p-tau181) i la cadena lleugera de neurofilament (NfL). Els resultats mostren que aquests marcadors s’associen de manera consistent amb el deteriorament cognitiu i amb canvis cerebrals rellevants per a la malaltia, fins i tot en comparar poblacions de països diferents. A més, els investigadors van observar que la precisió millora quan els biomarcadors en sang es combinen amb proves cognitives i, quan és possible, amb tècniques de neuroimatge.
Els avenços en biomarcadors en sang permeten aplicar aquest mateix enfocament diagnòstic a partir d’una simple mostra sanguínia, fet que en facilita l’ús i n’amplia la possible aplicació clínica, especialment en entorns amb menys recursos especialitzats.
Més enllà dels resultats clínics, l’estudi reforça un missatge clau per a la recerca internacional: validar biomarcadors en poblacions diverses no és només una qüestió metodològica, sinó un requisit per evitar biaixos, ajustar punts de tall i garantir l’equitat en l’accés a futures eines diagnòstiques i terapèutiques.
Avançar cap a un futur sense Alzheimer exigeix col·laboració internacional, validació rigorosa i diversitat en les cohorts d’estudi. “Treballs com aquest amplien l’abast del coneixement científic i consoliden el paper del BBRC com a centre de referència en la recerca de biomarcadors en sang per al diagnòstic precoç de l’Alzheimer”, explica el Dr Agustín Ibáñez, col·laborador del BBRC.
Aquest enfocament connecta directament amb l’estratègia del Barcelonaβeta Brain Research Center, que impulsa una recerca orientada a fer que els avenços científics siguen robustos, reproduïbles i aplicables en la pràctica real, especialment en fases primerenques de la malaltia.
En aquesta mateixa línia se situa DIV-AD, un projecte liderat pel BBRC que busca validar biomarcadors d’Alzheimer en sang en comunitats diverses i històricament infrarepresentades en la recerca biomèdica. L’objectiu és construir evidència més inclusiva i garantir que els avenços diagnòstics mantinguen la seua precisió en diferents contextos poblacionals.
Caviedes, A., Cabral-Miranda, F., Orellana, P. et al. Blood-based AT(N) biomarkers for Alzheimer’s disease and frontotemporal lobar degeneration in Latin America. Nat Aging (2026). https://doi.org/10.1038/s43587-025-01061-3