Vés al contingut
18 febr. | 2020

"Amb la recerca he après a ser persistent, treballar dur, i esforçar-me, però també a tolerar la frustració"

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència, que es va celebrar l’11 de febrer a tot el món, vam demanar a quatre dones del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) que ens parlessin sobre la seva experiència.

Us deixem amb el testimoni d’Eider Arenaza, Mahnaz Shekari, Annabella Beteta i Marta Milà, que ens expliquen com va néixer el seu interès per la ciència, els seus referents i què els ha aportat i segueix aportant la seva feina. 

Eider Arenaza-Urquijo, investigadora Ramón y Cajal

Eider Arenaza

De petita volia ser artista! Em passava el dia cantant i ballant. Recordo que gravava coreografies de grups que m’agradaven de la televisió i les repetia a casa una vegada i una altra fins aprendre-les de memòria. Les assignatures de “ciències” sempre m’havien interessat i quan vaig haver d’escollir carrera, vaig estudiar psicologia perquè m’interessava molt entendre la conducta i la ment humana. Després vaig fer el màster de Neurociències i vaig començar les pràctiques a la Universitat de Barcelona (Facultat de Medicina).

Fins aleshores, mai no havia imaginat fer recerca. El meu supervisor de tesi em va introduir a la teoria de la reserva cognitiva: va ser el meu primer contacte amb la recerca i és el tema sobre el qual segueixo treballant avui dia. M’apassiona comprendre els mecanismes cerebrals i estils de vida que permeten a algunes persones mantenir la seva funció cognitiva en edats molt avançades.

Amb la recerca he après a ser persistent, treballar dur, i esforçar-me, però també a tolerar la frustració. He après a treballar en grup i a fer l’exercici de recordar per què faig el que faig en un sistema en el qual moltes vegades la individualitat i competitivitat enfosqueixen l’objectiu comú. He conegut a moltíssima gent amb la qual comparteixo interessos i forma de fer les coses.

He estat 6 anys fent recerca a França i els Estats Units; d’una banda, això m’ha permès viatjar, i de l’altra, aprendre moltíssim sobre com fer recerca en grups que per a mi eren de referència.

Amb el temps, he anat creant una xarxa de companyes (dones en ciència) de diferents països, amb les quals a més de compartir interessos científics, comparteixo experiències i dificultats comunes, i ens donem suport mútuament. Estic molt contenta d’haver trobat aquest suport i complicitat també en les meves companyes del BBRC.

Per a mi, és una sort poder treballar en una cosa que t’agrada i motiva. M’agrada poder ser creativa i generar noves idees. També m’agrada molt poder treballar en grup amb un objectiu comú i pensar que el que fem és important i que pot tenir un impacte en la vida de la gent. 


Mahnaz Shekari, investigadora predoctoral

Mahnaz Shekari

Quan era més jove, somiava amb ser metgessa. La raó del meu interès l’atribueixo a aspectes culturals d’aquell temps al meu país, Iran, on una de les principals lliçons ètiques que ens transmetien a l’institut era com ser compassiva amb la societat quan ens necessita. Això, sumat a que els metges eren summament respectats, jo diria que fins i tot d’una forma exagerada, feia que la majoria d’estudiants com jo volguéssim assolir aquesta professió.

El meu millor curs durant l’institut va ser quan vaig descobrir que m’apassionava aprendre física. Em fascinava saber que la física explica els processos subjacents de molts fenòmens que vivim a la nostra vida diària. Però aleshores, encara no tenia clar que seguiria tan interessada per la ciència com fins ara.

Actualment, la ciència satisfà la meva ambició de ser útil i profitosa per a la societat, i en la meva opinió, aquesta és una de les meves fites més importants. Una altra cosa que la ciència m’aporta és el repte d’investigar per comprendre millor els mecanismes que hi ha darrere de determinats processos, i per facilitar solucions.

Què m’agrada de la meva feina com investigadora? Doncs diversos aspectes!  Per a mi, la part més important és el procés d’aprenentatge, que és molt dinàmic. És a dir, la ciència mai para: cada dia hi ha nous reptes i fites a tots els camps. Per això, si et dediques a la recerca, has d’estar al dia dels canvis! 


Annabella Beteta, metgessa de recerca clínica

Annabella Beteta

El meu interès per la ciència es remunta a la meva infància. La meva mare i el meu pare són metges i van saber inculcar-nos l’interès per la ciència a mi els meus 3 germans, fins al punt que tots vam seguir els seus passos i vam estudiar medicina. Molts dels meus primers records són a alguna clínica o hospital, mentre acompanyava la meva mare a passar visita a la planta, per exemple. Ells, sense cap dubte, són els meus referents perquè no només van saber donar-me el millor exemple, sinó que em van aportar valors tan importants en aquesta carrera com són l’ètica, l’empatia i el respecte per les persones.

Inicialment vaig pensar que m’especialitzaria en pediatria com la meva mare, però al llarg de la meva carrera vaig canviar d’idea i finalment em vaig decidir a fer l’especialitat de medicina familiar i comunitària. Posteriorment, vaig començar a interessar-me per la recerca i vaig realitzar petits projectes sobre la població del centre d’atenció primària on em vaig formar. Temps després vaig tenir la oportunitat de participar a assaigs clínics de major magnitud i finalment vaig arribar al BBRC, on tinc la sort de treballar amb grans professionals, dels quals aprenc cada dia i aprecio moltíssim. Aquí voldria mencionar també els participants de la recerca amb els quals treballem, que són persones encantadores, altament compromeses amb aquesta causa, amb les quals arribes a establir un vincle amical.

La ciència ha aportat tant a la meva vida! Per on començar... Crec que primer mencionaria el coneixement, la visió i el pensament crític que aplico en tots els aspectes de la meva vida. Com a metge, el sol fet de poder alleujar el malestar físic o emocional d’una persona és altament gratificant.

Per altra banda, dins el camp de la recerca, pensar en l’impacte que poden tenir els projectes científics amb els que treballem en l’actualitat és summament satisfactori. El fet de poder contribuir amb una causa d’aquesta índole significa un assoliment molt important per a mi.


Marta Milà, investigadora predoctoral

Marta Milà

Estic força al principi de la meva carrera científica, però podria dir que la ciència m’està aportant un aprenentatge continu, aprendre a fer les preguntes adequades i saber quina pot ser la millora manera de trobar-hi respostes, a no perdre la curiositat, a ser crítica.. Estar fent un doctorat m’està fent créixer no només professionalment, sinó també com a persona.

El meu interès per la ciència em va venir des de ben jove. Tot i que quan era petita volia ser mestra, de seguida em vaig començar a interessar molt per les ciències naturals, i a admirar la carrera i els treballs de la Jane Goodall en el camp de comportament animal, així com la seva passió i fortalesa com a científica i com a dona.

Anys més tard, quan vaig haver d’escollir la carrera, vaig dubtar molt entre estudiar farmàcia, biologia, psicologia o medicina, i finalment vaig acabar decantant-me per biologia humana. Durant la carrera, vaig descobrir la neurociència, a partir d’assignatures com psicobiologia o biologia del comportament, i vaig tenir clar que aquella era la branca que volia agafar! Em va fascinar tant l’estudi del comportament i del funcionament del cervell humà, que em vaig animar a estudiar també psicologia. La veritat és que estic molt contenta d’haver triat aquest camí: la biologia i la psicologia formen un tàndem molt interessant!

Pel que fa als meus referents científics,  m’han inspirat i motivat professors que he tingut com el Rafael Maldonado, l’Olga Valverde o la Carme Junqué. I ara, els meus mentors i exemples científics del dia a dia són els meus supervisors Marc Suárez i José Luis Molinuevo al BBRC.

En definitiva, el que més m’agrada de la meva feina és poder contribuir directament a la investigació d’una malaltia tant prevalent i dolorosa com és l’Alzheimer. L’impacte social de qualsevol petita troballa és molt significatiu i això anima a seguir treballant per combatre-la!