Vés al contingut
28 maig | 2019

Nova troballa sobre el gen associat al major risc d’Alzheimer i la relació d’aquest amb la cognició i la forma del cervell

Investigadors del Programa de Prevenció de l’Alzheimer del BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC) han descobert que la variant genètica associada a més risc genètic de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, l’APOE-Ɛ4, modifica l’associació entre el rendiment cognitiu i la morfologia cerebral en persones de mitjana edat cognitivament sanes. La investigació s’ha publicat a la revista científica NeuroImage: Clinical, i ha estat possible gràcies a les proves realitzades en l’Estudi Alfa, impulsat per “la Caixa”.

L’objectiu de l’estudi era determinar si les persones que presenten una o dues còpies de l’al·lel Ɛ4 del gen APOE mostren un patró de relació diferent entre els resultats que obtenen en els tests cognitius i les estructures cerebrals que presenten. Aquesta qüestió s’ha pogut resoldre, tal com explica el Dr. Raffaele Cacciaglia, investigador del BBRC i primer autor de l’estudi: “Hem demostrat que, en funció de la càrrega genètica associada al risc de desenvolupar Alzheimer, hi ha una relació diferent entre el rendiment cognitiu i els seus correlats cerebrals”.
 

Efecte modulador de l’APOE- Ɛ4 sobre la cognició i l’estructura cerebral

En concret, els investigadors del BBRC han observat que el gen APOE-Ɛ4 modula la relació entre la substància grisa cerebral i el rendiment cognitiu, i ho fa seguint dos patrons diferents. En primer lloc, han descobert que les persones amb dues còpies de l’al·lel Ɛ4 mostren una relació positiva entre la memòria episòdica i el volum de la substància grisa cerebral d’algunes regions del cervell com el còrtex cingular posterior, l’ínsula i la circumvolució temporal inferior, mentre que les persones que no són portadores de cap d’aquests al·lels presenten una relació negativa.

En segon lloc, després d’analitzar els resultats dels tests que mesuren la velocitat de processament, que és un altre dels dominis cognitius, han observat un altre efecte modulador significatiu del gen APOE-Ɛ4. En aquest cas, les persones homozigòtiques Ɛ4, és a dir, amb dues còpies de l’al·lel que confereix el major risc genètic d’Alzheimer, presenten una relació negativa; les no portadores, doncs, presenten una relació diferent.
 

L’estudi amb la mostra més àmplia de portadors amb més risc genètic

En l’estudi han participat 527 participants de l’Estudi Alfa, amb edats compreses entre els 45 i els 76 anys i sense alteracions cognitives. Tots van haver-se de sotmetre a una extracció de sang per poder determinar el seu genotip d’APOE, van completar diversos tests cognitius i es van fer una ressonància magnètica, entre d’altres proves.

La malaltia d’Alzheimer no és una malaltia hereditària en el 99% dels casos. No obstant això, hi ha gens, com l’APOE-Ɛ4, que contribueixen a la probabilitat de desenvolupar demència, juntament amb altres factors de risc.

El present estudi és una continuació de l’estudi publicat al març del 2018, en què els investigadors del BBRC van detectar per primer cop diferències morfològiques relacionades amb la malaltia d’Alzheimer en persones sense alteracions cognitives portadores del gen APOE-Ɛ4. L’element clau dels dos estudis és que van participar-hi 65 persones portadores de dues còpies de l’APOE-Ɛ4, la qual cosa els converteix en la mostra analitzada més gran fins a data d’avui en tot el món amb persones homozigòtiques.

Següents passos

Tal com afirma el Dr. Cacciaglia, “els resultats que hem obtingut ens ofereixen informació sobre els mecanismes mitjançant els quals el gen APOE-Ɛ4 confereix més risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer”. Ara per ara, queden molts interrogants per respondre, com per exemple analitzar aquestes relacions amb la presència d’altres biomarcadors de la malaltia, tals com l’acumulació de la proteïna amiloide i tau, determinar els factors que moderen les estratègies de compensació neuronal, o quan s’inicia la neurodegeneració.

L’estudi ha estat liderat pel Dr. Juan Domingo Gispert, cap del grup de Neuroimatge del centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el BBRC, i ha comptat amb la col·laboració del CIBER de Fragilidad y Envejecimiento Saludable (CIBERFES), el CIBER de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN), i dels doctors Manel Esteller i Sebastián Morán del Programa de Cáncer y Epigenética de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)
 

Investigador relacionat

Raffaele Cacciaglia BBRC

Raffaele Cacciaglia

Investigador
José Luis Molinuevo

José Luis Molinuevo

Director Científic Programa de Prevenció de l'Alzheimer