31 ag. | 2023
Una investigació demostra que es beneficiós pel nostre cervell controlar els factors de risc cardiovascular com més aviat millor
The Lancet Healthy Longevity
Les malalties cardiovasculars i la demència coexisteixen sovint en etapes avançades; tanmateix, hi ha pocs estudis longitudinals en persones de mitjana edat, 50 anys, que hagin avaluat la interacció entre l'ateroesclerosi i els factors de risc sobre la salut del cervell. Ara, una investigació realitzada al Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC), on hi participa el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), ofereix noves dades sobre aquesta relació i confirma la rellevància de controlar els factors de risc cardiovascular tradicionals, com hipertensió, colesterol, diabetis, tabaquisme o sedentarisme, no només per tenir cura de la salut cardiovascular, sinó també per prevenir malalties com l'Alzheimer.
Publicat a The Lancet Healthy Longevity, la investigació del CNIC mostra que l'ateroesclerosi -l'acúmul de plaques de greix a les artèries- i els seus factors de risc associats, a més de ser les principals causes de malaltia cardiovascular, estan també implicats en alteracions cerebrals típiques de la malaltia d'Alzheimer, la causa més comuna de demència.
La informació és molt rellevant perquè, assegura el Dr. Valentín Fuster, Director General del CNIC i un dels autors principals de l'estudi, obre la possibilitat d'intervenir sobre un trastorn modificable, com les malalties cardiovasculars, per prevenir el desenvolupament de les demències, per a les quals no hi ha tractament per a molts pacients. “Com més aviat comencem a controlar els factors de risc cardiovascular, millor serà per al nostre cervell”, indica el Dr. Fuster.
Així mateix, subratlla el Director del CNIC, “tot i que tots sabem la importància de cuidar-se i controlar els factors de risc cardiovascular per evitar un infart, el fet que estan relacionats amb un deteriorament de la salut cerebral pot fer que hi hagi una major consciència de la necessitat d'adquirir hàbits saludables a les fases més joves de la vida”.
El 2021, els investigadors del CNIC van descobrir que la presència de factors de risc cardiovascular i d'ateroesclerosi subclínica -abans que apareguin els símptomes- a les artèries caròtides, que són les que subministren sang al cervell, en individus de 50 anys aparentment sans que participen a l'estudi PESA-CNIC-Santander, estava associada a un menor metabolisme de glucosa cerebral (Cortés-Canteli & Gispert et al. JACC. 2021). El metabolisme de la glucosa cerebral és considerat un indicador de salut cerebral.
El PESA-CNIC-Santander, dirigit pel Dr. Fuster, és un estudi prospectiu que inclou més de 4.000 participants asimptomàtics de mitjana edat en els quals s'està avaluant exhaustivament la presència i el desenvolupament d'ateroesclerosi subclínica des de l'any 2010.
L'equip del Dr. Valentín Fuster, liderat pels Drs. Marta Cortés Canteli i Juan Domingo Gispert, han seguit aquests individus al llarg de 5 anys i han trobat que aquells que mantenen un risc cardiovascular elevat durant tot aquest temps pateixen una disminució encara més gran del metabolisme cerebral mesurat a través de tècniques d'imatge com a tomografia per emissió de positrons (PET).
“Hem detectat un declivi metabòlic cerebral tres vegades més gran que el de persones que es mantenen en baix risc cardiovascular”, assenyala la Catarina Tristão-Pereira, primera signant de l'article i becària INPhINIT de la Fundació “la Caixa”.
La glucosa és la principal font d’energia de les neurones i altres cèl·lules cerebrals. “Si el consum de glucosa cerebral disminueix durant diversos anys pot limitar la capacitat del cervell de bregar en un futur amb malalties neurodegeneratives o cerebrovasculars”, assegura el Dr. Gispert, expert en Neuroimatge del CNIC i del Barcelonaβeta Research Center.
De fet, en col·laboració amb els doctors Henrik Zetterberg i Kaj Blennow de la Universitat de Göteborg (Suècia), experts mundials en la determinació de nous biomarcadors en sang, els investigadors de CNIC van descobrir que aquest declivi metabòlic es devia, en part, al fet que ja existia dany neuronal en aquests individus. "Aquesta dada és particularment rellevant ja que la mort de les neurones és un procés irreversible" , remarca la Dra. Cortés Canteli, neurocientífica del CNIC i investigadora Miguel Servet de l'Institut de Recerca Sanitària Fundación Jiménez Díaz.
A més, l'equip del CNIC va descobrir que la progressió de l'ateroesclerosi subclínica a les caròtides durant aquests 5 anys es relacionava amb una disminució del metabolisme a regions cerebrals vulnerables a la malaltia d'Alzheimer, de manera additiva a l'efecte dels propis factors de risc cardiovascular. "Aquests resultats corroboren que la detecció per imatge de l´ateroesclerosi subclínica aporta informació molt rellevant", afegeix el Dr. Fuster, investigador principal de l´estudi PESA. “La relació entre el cervell i el cor és un tema fascinant i amb aquest estudi hem vist que comença molt abans del que es creia”, continua.
Els investigadors conclouen que a la vista d'aquests resultats, “el cribratge de la caròtida té un gran potencial per identificar les persones vulnerables de patir alteracions cerebrals i deteriorament cognitiu en el futur”. Així, escriuen, “aquest treball podria tenir implicacions importants per a la pràctica clínica ja que dóna suport a la implementació d'estratègies de prevenció cardiovascular primària en etapes joves de la vida com a enfocament valuós per a una longevitat cerebral saludable”.
“Tot i que encara no coneixem l'impacte que aquesta disminució en el metabolisme cerebral pot tenir sobre la funció cognitiva, haver detectat ja dany neuronal, sí que ens indica que com més aviat comencem a controlar els factors de risc cardiovascular, millor serà per al nostre cervell”, conclou la Dra. Cortés Canteli.
